Mosquit tigre

• Imprimeix
• Correu electrònic

Origen i colonització
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora d'origen asiàtic, relativament agressiu, que va aparèixer per primer cop a Europa l'any 1979, en concret a Albània. Seguidament va arribar a Itàlia (1991) i tot seguit es va estendre cap a França, l'ex-Iugoslàvia, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suïssa, Grècia i Espanya.
El motiu de la seva arribada, desplaçament i expansió rau en el transport de mercaderies, en concret, els pneumàtics usats en els quals viatge en estat d'ou. És per això que aquest insecte es pot considerar com el paradigma de les espècies oportunistes que aprofiten l'activitat humana actual, tan globalitzada, per a colonitzar el món sencer.
Tant és així que el mosquit tigre es troba a la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN).

El mosquit tigre es va detectar per primer cop a la demarcació de Girona a la zona sud de la comarca de la Selva l’estiu del 2008. Malgrat això, les dades obtingudes fan pensar que el mosquit ja hi era present, com a mínim, un any abans, i per aquest motiu podem constatar que l'insecte està colonitzant el nostre territori amb una eficàcia sorprenent.

Biologia de l'espècie
En quant a la seva aparença, el mosquit tigre és una espècie de mida molt similar a la majoria dels mosquits que coneixem, fins i tot, una mica més petit. El seu tret més característic és el color negre molt contrastat amb les franges o punts blancs que té per tot el cos, sobretot, a les extremitats, a més, una marca blanca vertical just damunt del cap és el tret indiscutible per a diferenciar-lo.

Com fan tots els mosquits, el tigre ha de dipositar a prop de l’aigua els seus ous dels quals hi neixen larves que viuen i s’alimenten en el medi aquàtic fins a convertir-se novament en mosquits adults. Però el seu èxit, colonitzant hàbitats urbans, radica en el fet que és capaç de reproduir-se en indrets amb volums molt petits d’aigua que els troba en objectes tan quotidians com plats, pots o bidons, que nosaltres acostumem a tenir a la intempèrie dels nostres jardins, carrers o balcons. D'aquesta manera, doncs, l'insecte ha trobat el seu hàbitat idoni als pobles i ciutats del nostre territori, tant és així, que la densitat de la seva població pot ser molt elevada en aquestes zones. Però al contrari del que molta gent es pensa, aquest insecte evita grans volums d’aigua com per exemple piscines, estanys o aiguamolls. 

Aquesta adaptació als indrets amb petits volums d’aigua és un reflex del seu comportament al seu lloc d'origen, és a dir, les selves tropicals, en les quals hi cria a l’aigua que s’acumula a l’interior d’algunes plantes i a petites escletxes d’arbres.

Pel que fa al seu potencial reproductor, aquest és bastant eficaç. En efecte, la nova generació de mosquits completa la seva fase aquàtica en un període entre una i dues setmanes, depenent de la climatologia i de les condicions del clap. En aquest sentit, alguns estudis apunten que una sola femella pot pondre fins a 200 ous, els quals acostuma a repartir en diferents recipients per a garantir una major probabilitat d’èxit.

En relació al seu període d'activitat, el mosquit és actiu durant el dia, de manera que, una sola femella pot arribar a fer diverses picades i amb gran insistència. Aquesta picada normalment és similar a la resta de mosquits del nostre territori, algunes persones, però, poden presentar una reacció al·lèrgica una mica més acusada. També, l’increment i la durada de la seva activitat està directament relacionat amb la temperatura i la climatologia.
En concret al nostre territori, aquest període d'activitat està comprés entre els mesos d'abril i novembre, durant els tres darrers anys. Al mateix temps, els ous que posa a la tardor, quan arriba el fred, es mantenen en diapausa (hivernant) fins que les condicions tornen a ser favorables a la primavera. Val a dir també, que als territoris més continentals aquest període s’hauria pogut escurçar a causa de la temperatura.

Aclariment: El cicle larvari dels mosquits té una fase aquàtica, en el cas del mosquit tigre, la femella diposita els seus ous en la paret interior d’aquests forats, quan el nivell de l’aigua puja (després d’una pluja), els ous queden submergits i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua, té quatre estadis de creixement i finalment es converteix en pupa, moment en que es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult, que és com tots el coneixem. Els adults poc desprès d’eclosionar, quan ocupen el nou medi aeri, solen copular, aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes.

Perquè hem de prendre mesures per aturar l’expansió del mosquit tigre?
Aquesta espècie de mosquit té un comportament agressiu. El seu hàbitat és urbà, això vol dir que viu juntament amb la població, també té una elevada capacitat de reproducció, hi ha moments que la densitat de la seva població podrà assolir uns nivells insuportables.

Per altra banda tenim que aquesta espècie té una capacitat vectorial força important. Això vol dir que és capaç de transmetre malalties infecciones d’origen tropical (dengue, febre groga, chikungunya, etc.). Cal dir, que a dia d’avui, aquestes malalties no es troben establertes al nostre territori. En aquest sentit, però, cada any es registren als nostres hospitals diversos casos del dengue importats a causa del contagi als països d'origen.
No obstant això, als darrers anys s'ha produït a Europa diversos casos de contagis d'algunes d'aquestes malalties tropical. L’exemple més recent ha estat l'estiu de 2010 en el qual hi va haver un cas del dengue no importat a França.

Qui se n’ha de fer responsable d’aquesta problemàtica?
Segons la legislació vigent, els ajuntaments tenen l’obligació de controlar les plagues urbanes dins el seu municipi per tal de garantir la salut pública. Dipsalut, en col·laboració amb la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, els dóna suport en aquesta tasca oferint-los programes com el de vigilància, seguiment i control del mosquit tigre. En el cas d’aquesta plaga en concret, també hi ha la implicació d’organismes supramunicipals degut a què l’insecte pot ser transmissor de malalties. En aquest sentit l'Ajuntament:

• En el cas de no tenir establerta l’espècie (mosquit tigre), aplicarà totes les mesures possibles amb l’objectiu d’evitar-ne el seu establiment, rebrà el suport per poder endegar un pla de control del mosquit tigre a nivell municipal en el cas de l’establiment de l’espècie, aquestes accions passen des de les campanyes de sensibilització i educació, fins les accions de control de larves i adults en els casos necessaris.
• Posarà sota control tots els punts situats en la via pública i que són susceptibles de generar poblacions de mosquit tigre mitjançant l’aplicació de mesures de control anti-larvari, les quals, està sobradament demostrat que són les més eficients, ja que s’obté un resultat eficaç, respectuós amb el medi ambient i econòmicament viable.
• Proposarà l’aprovació d’una ordenança municipal que té com a finalitat l’ordenament i regulació de les mesures que cal prendre amb la finalitat de controlar el desenvolupament de l’espècie dins del municipi.

Què podem fer els veïns?
Els ciutadans tenen un paper molt important en evitar la proliferació del mosquit tigre ja que es calcula que més del 90% d'espais on l’insecte pot criar són privats. Per aquest motiu és molt important que cada persona es responsabilitzi d’evitar que el mosquit criï a casa seva. Només cal seguir aquests consells:

• Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, mobiliari plàstic amb concavitats, etc. 
• Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).
• Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins (peixos de colors, gambússies)
• Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
• Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua. 
• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
• Cobrir les embarcacions amb lones a l’hivern evitant que es facin acumulacions d’aigua. 
• Potenciar la fauna insectívora (predadors d’insectes) són de gran ajut pel manteniment de l’equibri. Això es pot fer mitjançant la instal·ació de caixes niu per a ratpenats i orenetes, no usar insecticides d’ampli espectre que afecten negativament a tota la fauna invertebrada, etc.

Si tens alguna queixa en relació al mosquit tigre, pots descarregar-te aquest formulari, omplir-lo i enviar-lo a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Per a més informació: llegiu la carta enviada a tots el veïns, disponible a l'apartat de nótícies de la web municipal. També podeu clicar a www.mosquitigregirona.cat

MATERIAL:

Cartell informatiu

Tríptic informatiu (NOU)

Quadríptic informatiu (anterior)

Falca de radio

Vídeo problemàtica del mosquit tigre